Vallverdú, Francesc

15 gener 2010

Vallverdú, Francesc. Poeta i sociolingüista. Per l’alçada de la seva recerca en la matèria, potser seria més ajustat dir “sociocuentista”, però no hi farem sang. Com a poeta, llega a la posteritat uns versos memorables dedicats a la memòria del dictador Trujillo. Així mateix, va ser durant molts anys director literari d’una editorial nostrada. Com el dijous, sempre va estar al mig de tot arreu, però sempre molestant. En els seus anys joves, era com un doble d’Augusto Algueró, sobretot per les ulleres de conxa i dues patilles que emmarcaven unes galtes de textura Portland. Males veus diuen, però, que abans de descobrir la sociolingüística feia de palmero d’un altre gitano (Ay, ay, lo mato… ay, ay, lo mato… Por qué, por qué? Por llamarme gato, ay, ay…), el Peret. Militant històric del PSUC (en el seu cas, “ni bruc”), la seva trajectòria professional va consistir a viure de les rendes de la clandestinitat antifranquista, però sense excessos, tret del de canviar d’utilitari: abans anava en un 2CV i va acabar conduint un Mercedes. Com a premi als serveis prestats, es va dedicar −a temps parcial− a impartir les seves ensenyances lingüístiques de savi de Vilatrista a TV3, “la nostra”. Pels resultats obtinguts, s’hauria pogut ficar la llengua a la butxaca, que és exactament el que va fer. Com un altre sant baró que va segregar el país (V. Puyal, Joaquim), era membre de l’IEC. Y vayan pasando…