Espert, Núria

21 gener 2010

Espert, Núria. Actriu. Independentment del personatge que interpreti, ja sigui Medea, ja sigui Bernarda Alba, sempre és Núria Espert. Aquesta és la pitjor crítica que es pot fer a un actor: que, a escena, l’espectador hi vegi sempre l’actor, no el personatge. Fent honor al cognom, la Núria no Espert mai. Sempre és la Núria. El negre l’afavoreix −hi ha qui diu que imita la Gréco−, però de tan tràgica que vol ser, ha passat de “gran dama” del teatre espanyol a “gran drama” de l’escena universal. Els líftings que s’ha fet, com un Faust −en el seu cas, Faustina− qualsevol, no desmenteixen la cruesa dels focus: aparenta tots els anys que té, i encara més.