Ferran, Joan

21 gener 2010

Ferran, Joan. Diputat socialista (sic). El seu ideari és d’una gran riquesa conceptual, amb aportacions que inauguren nous paradigmes en l’imaginari català: Ferran creu fermament que ha aconseguit transformar, com un hàbil alquimista, la ceba en crosta. Amb fums de socialista culte, en la seva novel·leta Maleïda crosta ha creat un alter ego, en Manuel Serrats, que se suposa que compleix tots els requisits de la imatge que s’ha fet el diputat Ferran de com ha de ser un polític cosmopolita i atractiu, inclosos els corresponents jerseis arrapats de cuello cisne que gasta d’intel·lectual demodé. Ridícul. Com en el cas dels deu manaments, les peripècies argumentals del llibre es resumeixen en dos: calentón i mala consciència. Els recomano l’article “La crosta” que hi ha en aquest mateix blog i que s’hi refereix. Per cert, enraonies diuen que l’agosarat Ferran el que volia de debò era escriure Els MIL i una nits, però que el pobre home no va donar per més i es va quedar amb una nit i prou, la de la Iolanda i el Serrats.