Pou, Josep Maria

23 gener 2010

Pou, Josep Maria. Actor català que no para de fer teatre. Fa uns anys va fer creure a tothom que era un actor convincent amb la sèrie de TV3 Estació d’enllaç, en el paper de bàrman del metro, i amb la versió televisiva de la novel·la de Josep Maria de Sagarra Vida privada, en el paper del tarambana de l’hereu Lloberola. Logradíssim! Després va venir la tragèdia. No, no pas Sòfocles i companyia, sinó l’autèntica tragèdia: s’ho va creure, i a poc a poc, com els homes llops que amb la lluna plena els surten pèls pertot, l’actor es va anar transformant en histrió. Ara el tenim com un cafè “torrefacte”, amb posats que ell es pensa que són barreja de Sir Lawrence Olivier i Orson Welles. Impagable el seu to d’home que sap de què parla, amb la mirada fonda i la barba casposa, d’aquelles que fan que qui les porta s’hagi d’espolsar sovint el jersei nevat. Sembla ben bé que s’hagi encarnat en un mujik torrat de novel·la russa. Quina gran pèrdua! Seguint un vici força estès entre els teatreros (V. Espert, Homar, Rigola), a més d’actuar i fer poses, dirigeix muntatges, administra teatres, adapta obres, saqueja textos i qui sap si fins i tot escriu. Fan com els desapareguts homes orquestra de les festes de poble, que tocaven bona part dels instruments amb els peus.