Azúa, Félix de

6 Març 2010

Azúa, Félix de. Si Lope de Vega va ser nomenat el “Fénix de los Ingenios”, no podem ometre que el senyor Azúa és el “Félix de los Ingenios”. O l’”infèlix”, perquè des que va anunciar que el “Titànic” català s’enfonsava, aquí no ha naufragat ni una “golondrina”, i la ràbia cega de profeta espanyol fracassat l’ha portat a fuetejar la política i la cultura catalanes amb una fixació neuròtica per veure si tot sol pot fer bona la seva predicció. Sentir “nacionalisme” i posar-se en guàrdia és tot una, i considera que aquí tots som uns mangantes que vivim de la moma (no confondre amb el MoMA). Això sí, ell que fustiga càrrecs i subvencions va ser director del Cervantes de París a càrrec del pressupost del Ministerio de Cultura. És tant el malestar que sent a Catalunya que fa estrany que no s’hagi decidit a anar-se’n a Madrid, a disfrutar del cosmopolitisme del PP, però la família té les botigues a la Ciudad Condal, que dirien els fills de les famílies porciolistes, i ja se sap que el negoci és el negoci. La trista realitat és que amb una cosa i l’altra no ha fet mai res de bo, ni poemes ni novel·les, i com a professor i pensador és de regional bien entendida, que és on creu que hauria de ser Catalunya. La seva màxima particularitat com a articulista és trobar un punt de vista sorprenent, encara que sigui a costa de no tenir cap idea clara, a part de l’anatema al monotema. Obres significatives: Historia de un idiota contada por él mismo i Diario de un hombre humillado. Amb la “neura” que porta, el pobre, deuen ser ben bé autobiogràfiques. S’hi posi com s’hi posi, a mi me l’Azúa.