Gimferrer, Pere

6 Març 2010

Gimferrer, Pere. Professor Tornasol de la literatura catalana, te’l pots trobar a ple estiu equipat amb abric, bufanda, barret i paraigua −només li falta el saurí al rest− passejant per l’Eixample i/o dinant a Can Ponsa, on demana mongetes estofades encara que estiguem a 35º a l’ombra. No és estrany, doncs, el Foc cec, El vendaval… ni el consegüent Espai desert. Coses del gas metà. Acadèmic de l’Española (una aceituna como ninguna), va exercir durant un temps de masover del Mas Ca[ga]rada. Un bon dia va apostatar del castellà per senyorejar durant uns anys la lírica catalana fins que, coses de l’amor, va retrobar la seva rica vena veneciana, i ara el tenim fent rodolins amorosos en la llengua de Cervantes. Remeto el lector a les dècimes que li dedico en aquest mateix blog, amb motiu d’una foto seva, a la pàgina Poesia.