Laporta, Joan

6 Març 2010

Laporta, Joan. D’entrada, el president més llorejat –al lloro!– de la història del F. C. Barcelona. Innegable i, si no, sumin. De totes maneres, el seu mandat té llums i ombres, però sempre li haurem d’agrair que ens tragués de sobre la ignomínia nuñista i la caspa gasparista que va quedar a la llotja. Amb tot, fent honor al seu famós Elefant Blau, de vegades fa bo allò de como elefante en cacharrería.  Ja al final del seu mandat, va pugnar per deixar-ho tot atado y bien atado, potser com a herència del franquisme dels Echevarría, la seva família política. El seu tarannà apassionat i vehement fa que entri a tot arreu, potser fent honor als seus orígens de l’Elefant Blau, “como elefante en cacharrería”. El traspàs de poders a la junta de Rosell, institucional en les formes, va ser més aviat crispat, i és possible que el contenciós acabi als tribunals. Que acabi, per entendre’ns, més que “atado”, emmanillat. No obstant, Laporta té ambicions polítiques, i ara mateix és la icona de Solidaritat Catalana per la Independència. Esperem que amb els escons que ha tret al Parlament, o si algun dia obté la més alta magistratura del país, també faci el triplet en una sola temporada: la independència, la independència i la independència.