Monzó, Quim

6 Març 2010

Monzó, Quim. Escriptor, articulista i col·laborador de programes de ràdio i televisió. El seu nom és el correlat de l’expressió que fan servir a Bangla Desh quan comença la temporada de pluges que inunden el país i els seus habitants, amb l’aigua més amunt de genoll, corren pels carrers cridant: “Quin Monsó!” És el que se’n diu “la magnitud de la tragèdia”. Considerat pel gran públic un escriptor distret, amè, qui això firma creu que la seva prosa milloraria molt en format vídeo, pels tics sobretot. Perquè si el Barça té la síndrome de Touré (Yaya), sobretot quan no juga, ell té la de Tourette. El mèrit de Monzó és haver fet creure al personal que la literatura pulp era alta cultura, i que Benzina podia ser un títol comparable a Pickwick, posem per cas. Coses de la postmodernitat en un país que no ha estat mai modern, per cert. Últimament, el nostre heroi s’ha convertit en una figura de culte i l’Arts Santa Mònica li dedica una exposició retrospectiva on el podem veure a) sortint de la dutxa, b) en calçotets, c) assegut a la tassa del vàter, d) fent un gintonic…, i així fins a la z), una mica seguint el camí fressat per aquell altre ximplet, Carlos Pazos (V. Pazos, Carlos) amb la seva exposició a Vinçon, “Conocerle es amarle”. Sembla que el nostre escriptor tenia fins ara un secret molt ben guardat, un secret que  sabem de bona tinta . Resulta que Monzó té un germà, però no un germà qualsevol, sinó un germà que és governador de la llunyana província de Kyong-Ky, a Corea del Sud, un germà que es diu… Kim Munsu!