Rosell, Sandro

6 Març 2010

Rosell, Sandro. Candidat a la presidència del F. C. Barcelona “Just do it”, que en català recte de Santa Coloma vol dir “just d’orella” i, més genuïnament, “dur d’orella”, vostès trien. Encara que el Barça ho guanyi tot, no deixa mai de fer cara de pomes agres, cosa que el converteix en el prototip de culer-depressiu-emprenyat, un bon perfil ja d’entrada. Diuen que és un bon treballador i, pel que es desprèn de les proclames d’austeritat que fa, amb consciència de classe. O sigui que sap que és un pijo i vol dissimular-ho a consciència. Es postula com a president “a temps parcial”, i en una entrevista a Expansión, Sandro ha reblat el clau del seu missatge a la massa social dient que procurarà no aparèixer gaire en els mitjans. Missió impossible: això, a Catalunya, seria tan al·lucinant com sentir dir a la Moreneta que no vol continuar al cambril de la Basílica de Montserrat i que vol tornar al fosc forat de la Cova on fou trobada. Si vol estalviar calés i disgustos, que tiri de planter i no fitxi estrelles de la batucada. Al capdavall, més val perdre amb els nanos de la Masia que no pas que els comissionistes et buidin d’amagatotis el calze ple de caipirinha.