Subirana, Jaume

6 Març 2010

Subirana, Jaume. Poeta, encara que costi de creure. Autor d’una exclamació poètica memorable exhalada vora els fogons mentre s’escalfava la llet (“M’he tacat!”), que figura en un dels seus poemes primicers. Actualment sembla dedicat a esporgar –amb fruits ben generosos, per cert– la floresta de la lírica catalana per trobar-hi versos que dignifiquin casoris, batejos o comunions (dels enterros, la notícia del diari no en deia res, encara). Quin país de serpentines, espanta-sogres i confeti, el nostre! Els uns muntant festivals de poesia, i l’altre buscant versos que acompanyin la núvia o el difunt. Últimament, aquest senyor ens alliçona sobre la por que fan els e-books. Diu, literalment, que no hi ha raó per témer que els e-books perjudiquin el talent… En el seu cas, segur.