Servià, Josep Miquel

10 Març 2010

Servià, Josep Miquel. Escriptoret del tres al quarto. Fill −com ell mateix es definia− “d’un tritó i una nereida”. Pobret. És obvi que d’aquest maridatge només en podia sortir un gripau amb escames al clatell. En els seus anys d’estudiant, va ser animador (junt amb Pedrito Ruiz) d’aquella paròdia que a la Facultat de Dret de Barcelona se solia organitzar durant els anys del tardofranquisme i que rebia el nom de Juicio Bufo. Sembla que les seves imitacions de Jiménez de Parga eren bastant celebrades. Funcionari (no se sap si en actiu o jubilat) de la Diputació de Barcelona. Exerceix −o exercia− d’empordanès (àmbit general) i palamosí (àmbit particular) amb veu tonant i gairebé sempre amb el do de la inoportunitat. És autor d’un execrable volum de proses titulat Pluja de sang (Eros 80 i altres exercicis de narració) del qual et llegia fragments escollits si tenies la desgràcia de topar-lo pel carrer. Com que no té sentit del ridícul ni de la mesura, va perpetrar una baixesa indigna −un llibre, vull dir− sobre la figura de Gabriel Ferrater que en un país normal li hauria valgut pena de presó. Ara viu retirat, tot i que de tant en tant t’envia per email textos laudatoris d’algun prohom desaparegut. Textos que, de fet, no tenen cap més propòsit que fer-se l’autobombo. Ja ho diu el refrany, “Alaba’t, ruc, que a vendre et duc.”