Vidal-Quadras, Alejo

19 Març 2010

Vidal-Quadras, Alejo. Físic i polític català, això sí, per culpa dels seus pares (ell s’hauria estimat més que haguessin anat a tenir-lo a Albacete). Amb veu de vici o de malalt terminal, cada cop que parla escup un gargall retòric, com si tingués les idees al coll i no pas al cervell. Al començament resultava graciós, i si s’hagués dedicat a humorista, amb el seu aspecte mefistofèlic de dimoni dels Pastorets, potser hauria tingut èxit. Escoltem-lo amb el seu rogall característic: Com xiula l’huracà, sa remor feréstega remou els fonaments de les muntanyes…! És famosa la frase d’Aznar (V. Aznar, José María), quan, a pesar d’obtenir el PP els seus millors resultats a Catalunya precisament amb Vidal-Quadras, va dir, fent-ne una versió molt lliure: Lo Alejo, no nos conviene para nuestros intereses en Cataluña. Com a polític, cada cop més fatxendós, cansa. Els seus mateixos conmilitones el tenen aparcat a Brussel·les. Tot això que s’ha perdut la Física espanyola! Hi ha qui diu, potser endut d’un excessiu sentit de l’humor, que el nostre polític, víctima d’una egolatria fora de tota mesura, volia que els Mossos d’Esquadra es diguessin Mossos de Quadras. Hauria estat bé, oi?