Oliver, Joan

25 Març 2010

Oliver, Joan. El guardaespaldas. Hi ha qui diu que va optar fins i tot al paper protagonista del film homònim, paper que per raons evidents finalment van donar a Kevin Costner. Ells s’ho han perdut. Òbviament, Oliver no té la planta ni la distinció de Costner, ni parla anglès ni té Whitney Houston de partenaire, però és un manefla de primera. La seva estampa física retira més al goril·la/porter de discoteca o al descarregador del moll, d’aquells que atonyinaven el personal per compte d’altri. Aquest no atonyina físicament ningú (prou feina té a traginar la córpora), només feia espiar els companys de junta per “protegir”, diu ell, l’entitat que generosament li pagava. És molt amic de l’expresident blaugrana (V. Laporta, Joan) i del pallasso de Micolor (V. Sala Martín, Xavier), els seus principals avaladors, però no dubtarà a renegar-ne, com Judes, si van mal dades, com sembla que han anat. És un exemple vivent de la llei que diu que com més gran és la incompetència, més altes les atribucions: 900.000 € anuals li ho avalen. Anava molt als EUA, segurament per passar una estona a Disneyland… o a saludar l’apoderat del Chase Manhattan Bank. Sigui com sigui, l’exdirector de TV3 és dels que ha vingut al món a dirigir qualsevol cosa.