Tricicle

25 Març 2010

Tricicle. Trio d’ànecs muts i prova palmària que això del teatre de text ha passat a la història. No són els únics, ja que segueixen el camí fressat per Joglars (V. Boadella, Albert) i Comediants (V. Comediants) de no badar boca quan surten a escena. Amb mestres com aquests (per entendre’ns), no és estrany que els actors catalans no sàpiguen declamar amb propietat els catorze versos d’un sonet. I si s’hi atreveixen, ho facin amb una cantarella insuportable que aquest altre bluf del teatre nacional (V. Flotats, Josep Maria) ha posat de moda. No sé pas què ens hauria explicat el narrador de la Recherche si la Berma –un trasllat ficcional de la gran Sarah Bernhardt– hagués fet com ells. Com sigui, no hi ha res a dir. Ells tampoc no tenen res a dir-nos a nosaltres.