Vallcorba Plana, Jaume

26 Març 2010

Vallcorba Plana, Jaume. Editor que ha fet fortuna amb tots els saldos que ha anat trobant de l’Europa de l’Est. Si molts llocs del món són famosos per les troballes de restes fòssils, podem dir que aquí tenim en el nostre editor la mandíbula més important mai trobada. Però, benauradament, encara falten uns anyets per poder-la classificar com a fòssil. Alguns li troben una tirada a Nietzsche, però ja dic que és només una tirada. Fill de lingüista de la ceba i de mare empresària del transport, ha pogut aixecar el seu imperi editorial gràcies a la companyia d’autobusos Plana. Va començar a editar en català, però, coses de la vida, en la impossibilitat de trobar cada dia un escriptor de quiosc com Monzó (V. Monzó, Quim) i elevar-lo a cànon literari, els ha hagut d’anar a buscar entre la runa del teló d’acer. I esclar, com que no eren catalans, més valia traduir-los directament al castellà. Els noms de les seves edicions ens ho diuen ben clar: El Acantilado, per fer-nos rodar el cap; Quaderns Crema, com a postres de Sant Josep. Va d’exquisit. Això sí, com a autor més val ni parlar-ne.