Serrano, Sebastià

8 Abril 2010

Serrano, Sebastià. Semiòleg, és a dir, a mitges. No se’l creguin pas, encara que foti aquell posat de savi despistat… Des que va canviar la matemàtica per la lingüística —no li devien sortir bé els números— no ha parat de reciclar les tautologies dels tractats de lògica en els seus Discursos cursis sentimentals, que ha convertit en best-sellers d’un etòleg de via estreta que va més cremat que el carbó. El trobador Serrano de Bellvís, així ens hi hauríem de referir pels seus dots de seductor decrèpit, sobretot entre les no tan ingènues alumnes de primer curs —que s’hi posen bé i li riuen les gràcies a canvi d’una bona nota a l’expedient de l’examen de comunicació oral i gestual—, ha encès les alarmes del món de la ciència, fins i tot de la divulgativa. Diuen que, per dignificar la Universitat, a ell i a en Punset, quin parell de carallots quan obren la boca, i no paren, els volen muntar un canal de televisió monotemàtic. Per tenir-los entretinguts barallant-se per veure qui surt primer i deixin de molestar.