Núñez Clemente, Josep Lluís

3 Mai 2010

Núñez Clemente, Josep Lluís. Constructor… quicir, paleta. Expresident del Futbol Club Barcelona durant vint-i-dos anys (1978-2000), gairebé els mateixos que va passar Pujol (V. Pujol, Jordi) a la poltrona de la Generalitat. Perquè després es digui que no han tingut temps de fer obra –mai més ben dit− de govern. En el seu actiu, l’ampliació del Camp Nou i la construcció del Miniestadi i el Palau Blaugrana i la creació del Museu del club, que −ironies de la vida− porta el seu nom. No podia ser altrament. Més quan una vegada, després de l’èxit d’una biennal d’art convocada per la institució, sembla que el bon home va exclamar: “Ha estat molt bé això de la biennal. L’hauríem de celebrar cada any.” Tal com sona. En el passiu, entre moltes altres, la seva nul·la capacitat lingüística −que sovint, en el curs d’una entrevista, canviava en llàgrimes de cocodril−, la filiació ideològica feixistoide, el tarannà despòtic i la vena demagògica barata. Un president curt de talla −i no solament física−, per entendre’ns. Un conegut humorista el va humanitzar presentant-ne una versió més aviat tendra en el seu personatge Nuñito de la Calzada, un híbrid de l’expresident i el còmic malagueny Chiquito de la Calzada, aleshores molt de moda. Com tots els tirans, encara té nostàlgics del seu mandat. Pulután…