Samaranch, Juan Antonio

3 Mai 2010

Samaranch, Juan Antonio. Franquista i falangista de conveniència. Encara que els mitjans d’aquest país, fent gala d’una amnèsia prodigiosa, l’anomenin, ara que és mort, “Joan Antoni” i el qualifiquin de “català universal”; encara que la classe política i membres de la societat −molts dels quals van patir la dictadura−, entrevistats amb motiu de la mort del personatge, s’hagin deixat el cervell al túnel d’autorentat i en facin l’hagiografia positiva, sempre serà “Juan Antonio”, un individu que per procediments sospito que poc honorables va arribar a ser “procurador en Cortes” i a presidir l’aleshores Diputación de Barcelona; va ser ambaixador d’Espanya a Moscou i finalment “senyor dels anells”, és a dir, cap visible d’aquesta societat mafiosa coneguda per Comitè Olímpic Internacional (V. COI). Resumint la seva ascensió imparable, del Movimiento Nacional al moviment olímpic, Tarradellas va dir d’ell una cosa com ara: “Quina poca intel·ligència, però que ben aprofitada!” Poc després de la guerra, va formar part de l’anomenada “patrulla del amanecer”, un grupet de joves feixistes com ell −entre els quals el torturador del SEU, Pablo Porta− que tancaven, diuen, tots els cabarets i locals d’ambient de Barcelona. Uns anys més tard, i aprofitant els primers vents del canvi polític, va passar “olímpicament” de canviar-se la camisa blava de Falange. Once fascist, ever fascist, que diuen. Una arracada, vaja. Que Déu el tingui a la glòria (i com més lluny, millor).