bauçà

29 Mai 2010

bauçà. Perfet ximple des verb “bauçar”, un verb al qual podríem atribuir es sentit de “fer-se es longuis”, que és exactament ço que féu tota sa vida un aital Miquel Bauçà, poeta balear que va marxar de ses Illes per anar a veure món, però que, un cop a Barcelona, no sortia des pis on romania. (Per ço pens que haguera pogut restar clos a ca seva, a Felanitx.) Mostra de sa seva mundologia són es llibres de prosa Carrer Marsala, crònica d’un dia que sortí a fer una volta, i L’estuari, testimoni impagable amb doblers d’uns dies d’acampada i ses seves conseqüències. Autor d’obres de poesia que es Kim Il Sung (V. Folch, els) de s’edició catalana ha volgut fer passar per cabdals, es seus llibres van dels versos del poble de quan era al·lot, amb tot s’aviram i es pagesos illencs, fins a ridícules reflexions sobre es son, sa son, es somni i s’insomni, en forma d’enciclopèdia. Heroi literari de quatre moderns de “Sa Vanguardia” i de sa colla cada pic més nombrosa de poetes neorurals, que suen tant es versos que necessiten desodorant, és convenient de llegir-lo amagant es peus, perquè ses volums et cauen de ses mans. En resum, un beneitó.