Vargas Llosa, Mario

10 Octubre 2010

Vargas Llosa, Mario. Amic de Catalunya. Amistat, per cert, que va segellar definitivament firmant el “Manifiesto por la lengua común”  −castellana, por supuesto− el 2007. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, alguns de literaris (el Rómulo Gallegos, i el Nacional de Novela del Perú, 1967; el Príncipe de Asturias de las Letras, 1986; el Cervantes, 1994; i finalment el premi Nobel de literatura, 2010) i altres de pintorescos, com el XIII Premio a la Tolerancia que li va concedir l’Asociación por la (in)Tolerancia el 2007, suposem que per agrair-li la firma al peu del “manifiesto” de referència, un premi que anys abans ja havien guanyat plomes tan distingides com Ivan Tubau, Fernando Savater, Francesc de Carreras, Gregorio Peces Barba, ‘Basta ya!’, Félix de Azúa, Albert Boadella, Baltasar Garzón, Antonio Muñoz Molina, Arcadi Espada i Rosa Díez. No cal dir que políticament, i més enllà de l’amor a Catalunya ja esmentat, la seva militància neoliberal el situa en un espectre ideològic que va del PP a UPyD. Una prenda, vaja.