Bru de Sala, Xavier

25 Octubre 2010

Bru de Sala, Xavier. Poeta, articulista, activista cultural i no sé quantes coses més. Es va donar a conèixer com a poeta guanyant el Premi Carles Riba de 1972 amb un poemari, La fi del fil, que va merèixer un gloriós epigrama d’una altra glòria nacional (V. Bau de l’Aire, Carles). “Foll de la dolça metzina” del poder, ha estat director general de Promoció Cultural, o algo així. Junt amb Valentí Puig (V. Puig, Valentí), es va postular com el Harold Bloom bifront que havia d’establir el cànon definitiu de la literatura catalana, empresa que sembla que han deixat per a més endavant. Escindit entre el seny i la rauxa, entre la raó i l’instint (és a dir, entre CiU i PSC), el seu dia a dia és un constant anar i venir entre les dues institucions de la plaça de Sant Jaume, a veure si piquen. Ha estat el primer −i efímer− president del CONCA, i ara s’ha apuntat a l’invent del Cercle de Cultura (V. Cercle de Cultura), per si sona la flauta i fa l’assalt definitiu al palau d’hivern. A França, un país normal aficionat al ciclisme, no passaria de ser considerat un grimpeur amb poca traça.