Noguera, Laia

10 Novembre 2010

Noguera, Laia. Versaire. En realitat es devia dir Eulalia Alcornoque, però, com que decidí fer d’autora catalana i això d’“alcornoque” l’ofenia, segurament es catalanitzà el cognom i es “tunejà” el nom. Com que “alzina surera” no quedava bé com a patronímic, decidí triar un altre arbre i, pito pito colorito, sortí la pobra “noguera”, sense tenir-ne cap culpa. Com a poetessa és requetedolenta i ha passat d’una insuportable etapa punkie, amb jaqueta de cuiro i correatges inclosos, a una etapa almivaradoexistencial inaguantable. Això sí, fent honor al seu autèntic patronímic, sempre flota com el suro.