Pedrals, Josep

17 Desembre 2010

Pedrals, Josep. Rimaire tronat, que es dedica “mai poruc,/a fer el ruc/tan com puc,/sense suc,/sense bruc.” (No ho és, però això podria ser ben bé un dels seus poemes.) Evidentment és un caradura que no té cap mèrit per sortir en cap enciclopèdia, ni tampoc en aquesta. De totes maneres, com que poèticament és un símptoma de l’estat de bona part de la poesia catalana, el cognom del versaire em serveix com a indicatiu de l’estat de prostració de la lírica catalana. Per això podríem estrafer aquella dita que fem servir quan les coses van malament i que diu: “el carro va pel pedregar”, i deixar-la així: “la poesia va pels pedrals”.