Pla, Albert

14 gener 2011

Pla, Albert. Cantant  (sic) que volia ser torero. Que el lector no es pensi que el personatge té cap relació amb l’il·lustre prosista. Res més allunyat de la realitat. Aquest no sap llegir ni, suposo, escriure. Ni cantar. Això sí, ha aconseguit la imatge perfecta del miserable, cosa que no li deu haver costat pas gens. En un país normal, estaria internat en un sanatori. Aquí, encara hi ha qui li aplaudeix les bestieses. Veient-lo assegut a l’escenari en una butaca com si fos esguerrat, un pensa que s’han d’ampliar els supòsits de la llei de dependència. Segons sembla, la nova cançó també s’ha vist obligada a aplicar, com fa l’administració, la quota del tant per cent de disminuïts. Cosa que els passa per viure, com els funcionaris, de l’erari públic –en aquest cas, de la subvenció.  Sisplau, doneu-li uns dinerets i que se’n vagi a fer punyetes.