Literatura catalana

Literatura catalana. Són tan acretinades, perdó, acreditades, les veus que volen que una part de la literatura catalana s’escrigui en castellà, que crec que, als manuals a l’ús, s’hi haurien d’afegir urgentment dos apartats. Un que es titulés Literatura de la Ocupación, i l’altra, Literatura Quintacolumnista o Botiflera, tots dos en castellà, ¡faltaría más! A continuació, a l’apartat corresponent, s’hi podria analitzar l’obra de la següent llista d’escriptors: Ignacio Agustí, Nuria Amat, Rafaelito “Niño Bonito” Argullol, Enrique Badosa, Carlitos Barral, Paco Candel, Javier Cercas, Ángel Costafreda, Cristina Fernández-Cubas, Jaime Gil de Biedma, José María Gironella, los Goytisolo, Carmen Laforet, Jesús Lizano, Julio Manegat, Joan Marsé, Ana María Matute, Félix de Azúa, Eduardo Mendoza, Anna María Moix, Rosa Regás, Mercedes Salisachs, Carlos i Eugenio (Cargenio) Trias, Ester Tusquets, José María Valverde, Manuel Vázquez Montalbán, Enrique Vila-Matas, Pedro i Ester Zarraluki, i els que s’hi apuntin. Però, mirin, si al capdavall els catalans hem d’admetre pulpo como animal de compañía, ja que segons sembla tant se val la llengua en què s’escrigui una literatura, com a mínim ens podrien deixar triar el gènero. La nòmina d’escollits no seria pas gaire llarga, perquè, encara que a Espanya treuen molt de pit i se’l piquen com els goril·les per impressionar-nos, a l’hora de la veritat, la literatura espanyola té molt poc or i sí molta ganga. Aquí en tenen la tria per ordre alfabètic: Luis Cernuda, Miguel de Cervantes, Clarín, alguna coseta de Galdós, alguna coseta de Guillén, Juan Ramón Jiménez, San Juan de la Cruz, Antonio Machado, no tot, Francisco de Quevedo, i parin de comptar.