Real Madrid C. F.

2 febrer 2011

Real Madrid C. F. Literalment, l’imperi del mal. Com a La guerra de les galàxies, els seus fundadors, els germans Joan i Carles Padrós, catalans, van passar-se al “revers tenebrós” dels jedies de la capital. Després de la guerra, el general Moscardó (aleshores ministre d’Esports del règim) els va ajudar a robar manu militari Di Stefano al Barça, i la institució va guanyar unes quantes Copes d’Europa, si ens hem de creure els reportatges del No-Do. El president vitalici d’aquells anys gloriosos –per ells, és clar–, Don Santiago Bernabéu, va dir un dia sense enrojolar-se que Catalunya “era muy bonita, si no fuera por los catalanes”, cosa que podem llegir com que les tropes “nacionales” no havien acabat prou bé la feina. Encara que ho neguin com a “bellacos”, sempre han comptat amb el favor dels àrbitres. Un exemple? En un partit al Camp Nou, l’àrbitre Guruceta Muro (Déu el tingui a la glòria) va xiular penal contra el Barça per una entrada del defensa  Quimet Rifé  al madridista Velázquez… pràcticament al centre del camp!  Ja poden anar parlant de “villaratos” i altres galindaines, que tots sabem prou i de sobres que només s’emboliquen amb un “llençol blanc” els fantasmes. Ara el club està en mans del magnat d’ACS, que no para de comprar jugadors a preu d’or per posar-los a l’aparador de les rebaixes a final de temporada, un cop acabin -com comença a ser habitual- la temporada “en blanc”.  És molt instructiva la lletra del seu himne. Vegin-ne un extracte:  “De las glorias deportivas/ que campean por España/ va el Madrid con su bandera/ limpia y blanca que no empaña […] Noble y bélico adalid,/ caballero del honor…/ Enemigo en la contienda,/ cuando pierde da la mano/ sin envidias ni rencores,/ como bueno y fiel hermano…” Que traduït vol dir més o menys: “De les glòries esportives/que pul·lulen per Espanya/va el Madrit cara a la pela/amb bandera que no entela […] Noble i bèl·lic adalil,/cavaller de robos mil…/Enemic en la contesa/et retira la mà estesa/i amb enveja i fosc rancor/diu que el blanc és… Micolor!” Pallassos!