Brufau, Antoni

3 febrer 2011

Brufau, Antoni. Biogràficament només en diré que, abans de ser president de Gas Natural, va fer les primeres armes de killer de les finances a l’empresa auditora Artur Andersen. O sigui, abans dels seus càrrecs a la Caixa i a Port Aventura, on tenia els empleats perpètuament muntats en el Dragon Khan dels sous i els horaris, va aprendre, auditoria a auditoria, a reduir plantilles com a forma d’augmentar beneficis. Després ha excel·lit a collar els treballadors de Gas Natural i Repsol. Més eixerit que un gínjol, ningú pot dir que sembli de Mollerussa, tot i que hi va néixer. De totes maneres, potser per culpa d’un altre Andersen, el Hans Christian, li va tocar fer d’“aneguet lleig” en l’intent d’OPA a Iberdrola. No el va voler ningú, ¡per català! Després del fiasco, molts d’aquells que parlen català només en la intimitat devien dir: ¡Que una puta li “brufi” el cul! En els ambients gasístics, el seu cognom ha quedat com a sinònim de “pet”: ¡Òndia, quin brufau que t’has tirat! ¿Qui ha sigut el marrà que s’ha tirat un brufau? Fins i tot ha donat lloc al verb “brufar”: ¿Qui s’acaba de brufar?, frase bastant comuna, en la versió castellana, a les camionetes de servei de Gas Natural i Repsol.