Pera, Joan

7 febrer 2011

Pera, Joan. Actor curt de talla i de recursos. A favor seu, cal dir que de la seva veu n’ha tret prou partit, tot i no ser gaire varonil, que diguem. Per això és l’alter ego de Woody Allen (V. Allen, Woody), que, com a intèrpret, potser seria tan justet com ell. El que no té curta… és la família. Ni més ni menys que sis fills. I és que ja se sap que, entre escena i escena, sempre comença i acaba un acte. Alguns dels cadells de la llorigada (tots mascles, per cert) el porten pel camí de l’amargura, perquè són massa aficionats a ficar el nas on no els convé, i condemnen el pare a fer doblatge al matí, televisió a la tarda i teatre a la nit, amb parelles tan “estranyes” i duradores com Paco Morán (V. Morán, Paco), un xarnegot paradigmàtic que en català només sap dir Txoán, en contrast amb el castellà amataronat del nostre Louis de Funes del Maresme. En aquest gènere, i fent una inconscient i asexuada transformació de gènere, ha esdevingut la tieta de Catalunya i tothom li riu les gràcies. Sempre amable, ocurrent i políticament correcte, el seu humor blanc fa les delícies de tietes, separades, viudes i internes d’asil d’entre 65 i 110 anys. Una aposta segura per fer lleno en el ball de tarda de la festa major. Vista l’afició de l’amic Joan a transvestir-se aprofitant la seva veu de toia aflautada, podríem dir que en el món de les bambolines, a la manera de les grans dames del teatre, ell és la Pera.