Alemany, Salvador

9 febrer 2011

Alemany, Salvador. Si voleu travessar de cap a cap el país sense fer marrada, agafeu l’autopista, on per les seves obres (i peatges) el coneixereu. Però, si el voleu conèixer pel cognom, pareu l’orella als cenacles de la gent d’upa, on es diu que l’èxit de l’empresa que dirigeix, Abertis, és fruit de la feina ben feta i d’una disciplina digna d’un Alemany com ell. Si, a més, voleu aprofundir en el seu grau d’ambició personal, entre aquesta mateixa gent s’insinua per què, tot i les conviccions sobiranistes conservadores forjades en la seva època de directiu del bàsquet blaugrana, no es va deixar entabanar per l’oferta del president Mas per formar part del seu govern i per què s’ha conformat a fer-li només d’assessor. Diuen que, davant del repte per dirigir la cartera d’Economia, es va trobar amb el cor dividit entre continuar forrant-se a base de concessions –les que sempre li prorroguen– i rescatar la nació. I es veu, segons expliquen, que va fer números i va constatar que, amb el canvi,  la que hi sortia perdent, i de llarg, era la seva, de cartera… Tot plegat sembla maledicència… Però, tanmateix, en els cercles més íntims va confessar amb tristesa que havia dit que no a l’amic Artur perquè el peatge que havia de pagar per fer el pas a la política era massa alt i perquè, per sobre de tot, no es veia amb cor de ser, tot i dir-se’n de nom, el Salvador de res… Cobarde!