Marín i Otto, Enric

22 febrer 2011

Marín i Otto, Enric. Doctor en Periodisme i Submarinisme d’Escafandre Daurat. Amb aire de pensador desmenjat i de cineasta francès de pel·lícules de recaptació irrisòria, parlant fluixet i sense pronunciar ni una essa sonora, ha teixit tota una càtedra de moviment sigil·lós entre les altres esferes pròximes a ERC. Després d’uns quants viatges gratis amb el Dragon Khan del tripartit Maragall (V. Maragall, Pasqual), per carambola s’ha acabat fent un lloc a la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. De la seva fama de seductor a la curta distància i trencasostenidors de futures comunicadores -és a dir, d’aprofitat de la seva posició de poder per obtenir favors-, ja n’anaven plens els passadissos de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on compartia despatx amb l’exconseller de Cultura Joan Manuel Treserras (V. Treserras, Joan M.). Però, esclar, millor tenir despatx propi que compartit. I el del barceloní edifici de Ganduxer té tant glamur que el substitut interí d’Albert Sáez amenaça d’encadenar-s’hi. Parella de ball de Mònica Terribas (V. Terribas, Mònica) en actes oficials com la transcendent posada en marxa d’Esport3, (V. Esport3), sap que, en mans del govern Mas, li queden tants dies d’arrendament a la part alta de la ciutat comtal, com pàgines podrà incorporar referides a la seva figura al programa de l’assignatura d’Història del Periodisme en clau catalana. A tot estirar, mitja quartilla. Com diu la dita castellana, donde hay capitán no manda Marín… ERO, que és el que els convergents li voldrien fer fer a les empreses de la CCMA.