Bertran, Lloll

20 Març 2011

Bertran, Lloll. Pallassa. Mala imitació hiperactiva de la Mary Santpere, ha adoptat en la seva trajectòria artística diversos heterònims –Vanessa, Sandra Camaca–, qui sap si per seguir l’exemple de Fernando Pessoa, que segur que no ha llegit, o més aviat el de Toni Leblanc i el seu heterònim Kid Tarao —se’n recorden?, del gimnasio a la Casa de Campo y de la Casa de Campo al gimnasio—. Forma parella còmica amb Celdoni Fonoll, o Folloll (V. Fonoll, Celdoni), amb el qual representa sainets que no fan riure ningú. Sembla que últimament la seva estrella va de baixa. Si més no, fa temps que no els veiem fer el ganso pels escenaris. Sort, perquè el seu sentit de l’humor et fa sentir com si t’haguessin trepitjat Lloll de pull.