Fonoll, Celdoni

20 Març 2011

Fonoll, Celdoni. Cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català. És a dir, albardà representant de la “nova trova catalana” –versió feréstega– que ha saquejat a consciència la tradició lírica del país, ja sigui cantant o xiulant, des dels trobadors als poetes més rigorosament contemporanis. En volen una mostra? “Oh, Lloll, oh March!”. No satisfet amb això, ha publicat llibres propis de temàtica eròtica, probablement fent gala d’allò que afirma el refrany, “dime de qué hablas y te diré de lo que careces”. En volen un exemple? El títol d’un d’aquests llibres, Trempant t’empaito. Com si, a la seva parella, li digués: “Vanessa, me la fots tiesa”. O “Sandra, camaca, encén-me la traca!”. El cas és que el nostre heroi sempre ha estat a l’ombra d’ella —és a dir, vivint a la seva esquena—, fins al punt que s’hauria de canviar el cognom i dir-se Folloll, Celdoni Folloll. No ens enganyem. Tenir la Lloll (V. Bertran, Lloll) de parella no és per fer poesia eròtica, sinó per pegar-se un tiro. Directament.