Oranich, Magda

Oranich, Magda. Advocada i política, va formar part de l’equip defensor del militant d’ETA Jon Paredes Manot, àlies “Txiki”, en el consell de guerra a què el va sotmetre el franquisme el 1975. Va participar en l’Assemblea de Catalunya, Nacionalistes d’Esquerra i Iniciativa per Catalunya, formació per la qual va ser elegida diputada per Barcelona al Parlament l’any 1992, fins que va abraçar –després que el bonàs del Marc la Palmés– la fe convergent. Coneguda també per “la Tina Turner catalana”, només pel morro molsut, s’ha apuntat sempre a participar en tertúlies, firmar manifestos i defensar causes perdudes amb un entusiasme digne de millor causa, com figurar en l’última junta de Joan Laporta abans de l’ensulsiada final. No hi ha sarau on ella no hi sigui. Al lloro! Als mitjans, sol aparèixer guarnida com un arbre de Nadal i, com a bona catalana, no deixa anar mai la bitlletera. Així és que, en estudis de ràdio i platós de televisió on va el bolso, va ella. Redundant en el tema dels lloros (no és cap al·lusió personal), la seva estimació per les bèsties (salvatges o domades) l’ha catapultat a presidenta de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals. Males veus han fet córrer que, a pesar dels anys, els seus actuals socis d’UDC diuen que encara psuqueja.