Ruiz, Boi

5 Mai 2011

Ruiz, Boi. ¿A qui se li acut, si no és al president d’un govern de los Mas, això de posar el llop a guardar el ramat? Per decisió del Molt Honorable Artús (V. Mas, Artur), Boi Ruiz, que sempre ha “trencat llances” per les mútues des del seu càrrec de president de la patronal de la sanitat privada, ha estat armat conseller de la Taula Rodona governamental com a justicier sociosanitari. Vet aquí que el nou campió dels malalts i els tolits ha rebut l’encàrrec de sanejar o saquejar, no se sap ben bé, la sanitat pública. ¿I la Ginebra? Com l’enteniment. Sigui quin sigui l’encàrrec rebut, el fet és que un cop sanat a queixalades el sistema sanitari català pel “llop d’atura” patronal, els porters dels grans hospitals de referència podran dir, com el famós porter del manicomi de Sant Boi a l’hora de passar la balda: Cada dia en tanco més a fora que a dintre. En comptes del copagament i del cèntim a l’alcohol i al tabac de què el conseller parla com a mesures recaptatòries, li proposo al Boi, Boi, Boi, com cantava aquella italiana siliconada (de bon V. Sabrina) —això sí que és negoci, i no pas els càncers dels pobres!—, que posi als halls dels hospitals públics màquines escurabutxaques, a la manera dels grans salons de Las Vegas, perquè la gent faci gasto sanitari mentre fa cua per operar-se. ¿El premi de les apostes? La prioritat a l’hora del tractament: és a dir, si et surten tres ronyons, primer a l’hora del trasplantament; si són tres cors, primer a implantar-te el bypass; si coincideixin tres tumors, primer a extirpar-te el càncer que sigui… I si la solució de les escurabutxaques no dóna prou rendiment també es podria decidir, sempre de cara a satisfer les necessitats del país —això sí, si Unió s’hi avé—, que les plantes tancades dels hospitals per la retallada pressupostària es poguessin llogar com a meublés i que els quiròfans, aprofitant que estan situats als soterranis dels centres, es poguessin llogar, amb instrumental quirúrgic inclòs, com a franquícia de Las Cuevas del Sado. D’aquesta manera, Hom(s) (v. Hom 2), lliure definitivament dels maldecaps públics, podria respondre als periodistes després de les reunions de govern: Que l’atzar hi faci més que nosaltres! Com va dir Mallarmé mentre feia cua a l’ambulatori de Montpeller, un coup de dés jamais n’abolirà le hasard. Sí senyor, són el Boi millor de cada casa!