Llovet, Jordi

14 Setembre 2011

Llovet, Jordi. Intel·lectual gaga(i). Amb els seus posats de bisbetó repatani, es considera a si mateix com un papa(gai) de la cultura que pot parlar excàtedra, però en realitat no fa més que repetir dogmes de la modernitat tan polsosos com una vetusta alfombra de biblioteca universitària que ningú ventila ni espolsa mai. En els articles practica la coqueteria ja una mica fondona de carregar-s’ho tot —és el que en diuen el mal d’altura—, però de seguida t’adones que l’autor no és pas el llop, sinó tan sols el Llovet. Assegut a la butaca que ha anat envellint amb ell, és dels que encara se somien treballant en unes habitacions d’Oxford, amb majordom inclòs. És l’anomenada síndrome de Brideshead que pateixen els intel·lectuals d’aquí que van seguir la sèrie el Retolno i que han volgut canviar el romanticisme alemany per la flegma anglesa. La choucrout pel plun-cake. Pobrets, s’han hagut de conformar amb l’Acadèmia de les Bones Lletres. Esforçat tradutore/traditore de grans obres de la literatura universal, les seves traduccions són lingüísticament manieristes: als autors traduïts, els fa pagar la falta de creativitat pròpia amb un català neonoucentista que fa pena. Últimament plora en llibre per la pèrdua de les humanitats, però, mentre s’anaven perdent, ell anava cobrant dels seus múltiples càrrecs sense moure ni un dit, que se sàpiga, com a professor universitari.