Mas, Artur

14 Setembre 2011

Mas, Artur. President cent i pico de la Generalitat, després de passar-se set anys assegut al Parlament sense bufar cullera de govern com quan era conseller en cap d’en Pujol (V. Pujol, Jordi). De totes maneres, en tenia el cul pelat, d’escalfar cadira a l’Ajuntament barceloní, i segurament va ser per la seva grisor intel·lectual que la Família el va triar com a successor del president Pujol mentre l’Oriol feia l’estirada (sic). En pocs dies de govern, Mas ha fet bona la teoria minimalista del menos es Mas. És a dir, ha convocat els catalans a guanyar menys i a rendir més —això sí, amb il·lusió—. En nom de què? De Catalunya! Esperem que es refreni en les seves ànsies reduccionistes, tot i que la seva prominent mandíbula fa respecte de cara a les queixalades, i que només passi a la història com el president cent i pico de la Generalitat. Amb això sol ja faríem sort! Encara que em temo que no podrà ser. La llei òmnibus que prepara, amb il·lusió, ja ho diu tot: un immens abús! Un Masabús i unes retallades que Convergència aprovarà gràcies al notari aquell que, pel que es veu, se’ls deu haver fet del PP.