Barril, Joan

21 Octubre 2011

Barril, Joan. Periodista i adulador professional. En el seu cas, el nom fa la cosa, sobretot si pensem en el seu perímetre ventral, comparable a un ídem de qualsevol celler del Penedès. Fa uns anys, regentava un establiment dedicat a la venda i consumació de formatges i vins, La formatgeria catalana, i fonts ben informades diuen que li escrivia els discursos a l’exalcalde de Barcelona Narcís Serra. Sociata de carnet, va fer de capità manaia al setmanari “El món”, i és –o ha estat– columnista d’El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Els seus articles, de tan llefiscosos, fan que t’hagis d’anar a rentar les mans un cop has deixat el diari sobre la taula. Això sí, sempre et donen motiu per fer-hi barril(a). De tant en tant forma parella còmica amb Joan Ollé, un altre oportunista espavilat, amb el qual dirigia al 33 el programa “L’illa del tresor”, en què no recordem si feia el paper de John Silver o de barril de rom. A BTV presentava un programa de llibres bastant tronat i de nom impronunciable, Qwerty, tan apassionant que feia que a l’espectador li vinguessin ganes d’agafar el llibre recomanat i llençar-lo per la finestra. De fet, ells ja hi contribuïen penjant les novetats a l’estenedor com si fossin roba estesa. Ara ha escoltat el cant de les sirenes d’UDC, i com un Ulisses sense principis ha estripat el carnet del PSC i s’ha fet assessor de Duran Lleida. Ho dèiem al començament. Un home de fondes conviccions. Adula a qui paga més.