Newman, Mary Ann

25 Octubre 2011

Newman, Mary Ann. Catalanòfila nord-americana, “newyorker” per ser més exactes. Com tots els catalanòfils, siguin del país que siguin, parla i escriu un català que per ell voldria l’amic Argullol (V. Argullol, Rafael), però té aquell punt de “marisabidilla” pel que fa a les coses del país que, segons com, irrita una mica. Naturalment, sense arribar a l’extrem de l’alemany Til Stegmann, un cas desesperat de bogeria. Té una relació de parentiu amb Arthur Miller, l’autor de Mort d’un viatjant i exmarit de Marilyn Monroe, cosa que no està gens malament de cara al currículum, si bé no sabria definir en quin grau. Sembla que va començar a interessar-se per la nostra trista realitat arran d’uns profunds estudis sobre Eugeni d’Ors. A partir d’aquí, la relació entre ella i Barcelona es va anar fent cada vegada més estreta, fins al punt que els sociates de l’Ajuntament i la UB van muntar aquella cucanya anomenada Càtedra Barcelona-Nova York, de la qual ella era el cap visible des de les terres d’ultramar. La idea era que la càtedra en qüestió proveís els “intel·lectuals” catalans que volien fer les Amèriques d’una mena de beca per passar uns mesos vivint de la moma. I viceversa. En realitat, era una canongia muntada pels de sempre (Ruberts, Llovets, Monzós, Susannas, etc.) per, amb qualsevol excusa, anar-se’n de vacances –pagades– a Nova York. El seu pis és com Lourdes pels tolits: tothom qui arriba de Barcelona hi fa cap. Ara, la curació de la tonteria no està garantida.