Foment del Treball

28 Octubre 2011

Foment del Treball. Entitat empresarial basada clarament en l’abús de posició dominant que donen els calés. Va rebre un gran impuls amb Carles Ferrer Salat, tennista fracassat que morí cristianament al llit (ara no sé de qui) després d’haver-ho fet del drive i del revés. A partir de l’òbit de Salat, el lobby va estar presidit uns anys per un personatge que semblava sortit d’un retrat decimonònic, l’Alfredo Molinas, ¿el recorden? Els membres del Foment, al veure’l ja tan atrotinat i sense possibilitats de restauració per treure-li els colors —cosa impossible després de presidir una entitat com Foment—, van escollir per substituir-lo, amb l’interinatge d’un tal Algueró Algueró, que amb tanta insistència se’n devia anar amb la música a otra parte, la jove promesa dels cabells ondulats, Joan Rosell, que sembla mentida —i ho és— que no guanyi prou ni per anar al perruquer. Durant una temporada escassa, va fer veure que l’entitat que presidia apostava fins i tot per la possibilitat de la independència de Catalunya en vista de l’espoliació fiscal de Madrid, però de seguida es va embolicar a manar a Espanya al capdavant de la CEOE; l’amic Rosell, contràriament a l’operació reformista del pobre Roca (V. Roca, Miquel), se’n va sortir en aliança (popular) amb la part més granada i rapinyaire de l’empresariat madrileny i andalús, i ara, tots junts, s’han proposat deixar sense sou, sense indemnització i sense cobertures socials els pocs treballadors que encara queden. El liberal Rosell ens ha sortit d’un radical neocon que acabarà fent bons —i no vaig més enrera perquè aniria a parar al juràssic— el suara esmentat i traspassat Ferrer Salat, el també traspassat Cuevas —en aquests nivells empresarials tot es lloga o es traspassa— o l’arruïnador oficial de totes les empreses que tocava, l’ínclit Gerardo Díaz Ferran, famós per dir que ell no volaria amb la seva empresa d’aviació, i a fe de Déu que no va aixecar el vol —es veu que havia comprat el bitllet als seus Viajes Marsans—; el pobre home, esclar, després de demostrar de manera fefaent les seves ineptituds empresarials, va haver de dimitir per deixar pas a la sang jove i emprenedora provinent de Catalunya, on el Foment del Treball, en consonància amb els aires liquidadors d’ocupació del seu president, hauria de passar-se a dir Fotent el Treball (a tot quisqui). O, si es vol, Foment de l’Esclavitud, nom que hauria de compartir semànticament amb la CEOE (Confederación Empresarial para la Obtención de la Esclavitud).