Argullol, Rafael

2 Novembre 2011

Argullol, Rafael. Filòsof, poeta, professor d’estètica de la UPF, assagista, director de l’Institut Universitari de Cultura  i no sé quantes coses més, però bàsicament un pedant de collons. Físicament, té una vaga retirada a Carles II d’Àustria, fill de Felip IV, aquell rei castellà més conegut amb el sobrenom d’El Hechizado, encara que ell, el “hechizo” mira de projectar-lo sobre les noietes que li seuen a les primeres files de l’aula on imparteix saviesa. Perquè per ell lligar és un problema de seducció, i no hi ha res millor que l’”efecte tarima” per fer-la efectiva (V. Garcia Melero, Helena). Quan un autor el convida a participar en la presentació d’un seu llibre, Argullol aprofita la intervenció per parlar d’ell. Així, el públic s’informa gratis de coses tan interessants com, per exemple, que el noi ha escrit un paper sobre l’etimologia del substantiu “pànic” (el que sent la platea quan el veu pujar a l’estrada) o que ha estat a ciutats tan exòtiques com Los Angeles, Nova York –un intel·lectual del seu prestigi que viu de la moma no pot deixar de visitar el  museu homònim – o Alexandria. Escriu sempre en castellà, tot i  que fa uns anys va sorprendre el públic lector amb un llibre de versos, L’esmolador de ganivets –el que a casa en diem un “esmolet”, ja esmoli ganivets o tisores de cuina–, versió nostrada del  seu llibre homònim El afilador de cuchillos. Un bufanúvols, vaja.