Espada, Arcadio

26 Novembre 2011

Espada, Arcadio. El nom i cognom del personatge estan entre el realismo mágico de la narrativa sud-americana i les coples més ràncies del franquisme (Fiel espada triunfadora…, recorden?), que informa bàsicament el seu substrat ideològic, juntament amb l’ideari de la Generación del 98. Com a Unamuno, a ell també le duele España. D’aquí s’infereix que la seva relació amb Catalunya sembla problemàtica, i per trobar-hi solució hauríem de pouar, més que en el pensament polític de dretes, en les teories del doctor Freud. Té la mirada feresta, i un aire entre displicent i burleta que el fan especialment antipàtic.  Lector devot de Pla, està convençut que escriu molt bé, però en ell la recerca de l’adjectiu és més aviat penosa, ja que la seva engolada prosa castellana arriba a fatigar. És membre de la plataforma ¡Basta Ya! i va formar part de la penya del Taxidermista, el restaurant on una colla d’arreplegats com ell van demanar la creació d’un partit no nacionalista. És evident. L’únic nacionalisme possible era el seu. ¡Yo soy español, español, español…!