Clinton, Bill

27 Novembre 2011

Clinton, Bill. President dels EUA. Famós sobretot per remenar el clíntoris de les becàries amb havans que havien superat el bloqueig nord-americà a Cuba. Les famoses fel·lacions de la Levinsky (V. Levinsky, Monica) van fer que la Sala Oval passés a dir-se la Sala Oral i que el conjunt de la Casa Blanca rebés el nom de la Casita Blanca. I la senyora Clinton? Bé, molt bé, i vostè? (V. Clinton, Hillary). Tot i la catastròfica intervenció a Somàlia, el bombardeig d’uns laboratoris farmacèutics al Sudan —amb una vuitantena de morts a l’acte i uns centenars més de posteriors per falta de medicaments— i unes quantes accions bèl·liques més sense les quals un president dels Estats Units no seria digne de dir-se’n, Clinton ha passat a la història com un president relativament pacífic. En això va tenir la xiripa de quedar emmarcat entre dos autèntics killers de la política: pare i fill Bush (V. Bush, George H. W; Bush, George W.); l’Esperit Sant (V. Esperit Sant) en solidaritat amb els coloms de la pau, es va fer fonedís. Comparat amb aquests dos que tenien el gallet fàcil, les accions militars de Clinton a l’Àfrica negra es podrien emmarcar, doncs, dins de la campanya del Domund (V. Domund). Va deixar el país en superàvit, uns diners que el fill Bush, el seu successor, va llançar sobre l’Iraq i l’Afganistan, on continuen plovent. Això sí, qui s’esperava recollir dòlars caiguts del cel va rebre metralla.