Llongueras, Lluís

27 Novembre 2011

Llongueras, Lluís. Perruquer de veu aflautada i barbeta mefistofèlica, no sembla que els seus ungüents procurin la joventut eterna, ans més aviat, caríssims com són, la ruïna immediata. Entrar en un dels seus salons a tallar-te els cabells és com entrar a “la mansión de los siete placeres”, amb unes gildes que et porten la premsa del dia –“La Vanguardia” o “El Periódico”, no es pensin– i un cafè mentre esperes el Figaro que t’haurà de compondre el tupè. Un tupè que se’t posarà de punta quan, a l’hora de pagar, t’ensenyin la factura. En la línia dels que dicten el pensament avui dia –modistes i cuiners, bàsicament–, Llongueras és la versió sofisticada dels xarlatans que venien “crecepelo” i whisky de garrafa al Far West americà. A més, es diu artista. Escultor, per ser exactes, encara que ningú no n’hagi vist mai ni una, d’escultura seva. Defensor aferrissat del sexe tàntric, suposo que de resultes d’haver-se sotmès a una teràpia contra la “pelada” precoç. Es prodiga per tertúlies diverses per promocionar-se. Tot s’ha de dir, sense gaire sort, perquè les filles “li han esquilat” (mai més ben dit) el negoci.