Peces-Barba, Gregorio

27 Novembre 2011

Peces-Barba, Gregorio. Advocat i polític (per dir alguna cosa) socialista, pare de la Constitució espanyola del 1978 i expresident del Congrés dels Diputats espanyols. Una vegada més, el nom fa la cosa, i el seu cognom Peces-Barba (cat., Peixos-Barba) confirma que l’home va peix, molt peix, d’història. Tant, que hauria d’agrair a la seva dinàmica perversa que les tropes del candidat austriacista a la guerra de Successió no haguessin cremat Madrid el 1710, amb la qual cosa ens hauríem estalviat tot el que va venir després. La segona part del compost, Barba, ens ve a dir que si les coses no fossin com són, faria bé d’anar-la posant en remull. Com deia un famós cantautor, No convé, no, però, desesperar… De totes maneres, en una cosa sí que li haig de reconèixer: si Espanya hagués triat Portugal en comptes de Catalunya potser sí que els espanyols hi haurien sortit guanyant, però el que és del tot innegable és que als catalans ens hauria tocat la loteria! I els portuguesos, ai, els pobres portuguesos! Sentint socialistes com Bono (V. Bono, José), Guerra (V. Guerra, Alfonso) o el mateix Peces-Barba, un hom té ganes de capgirar la famosa frase de Calvo-Sotelo (V. Calvo-Sotelo, José) i dir que s’estima més “una España rota que roja”. Ja ho deia en Josep Pla (V. Pla, Josep): No hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.