Claros del bosque

13 Octubre 2012

Claros del bosque. Coses de la Zambrano (V. Zambrano, María). Segons la filòsofa castellana, deixeble de Martin Heidegger (V. Heidegger, Martin) i Pepe Ortega y Gasset (V. Ortega y Gasset, José), dos preceptors que, per si sols, ja fan disparar les alarmes, revelació místico-poètica que tenen els caçadors de bolets i els individus d’altres espècies bosquetanes (caçadors d’espàrrecs o de conills, excursionistes amb la cançó a flor de llavis, guardes forestals, etc.) quan, rendits i suats de trescar pel bosc, arriben a una clariana assolellada amb el cistell o el sarró curulls. Allò tan tòpic dels rajos de sol travessant les fulles i omplint de llum el lloc com a les estampetes que representen la glòria de Déu (V. Déu). Aquells que, descreguts o sense prou sensibilitat pel que fa als èxtasis i altres galindaines pseudomístiques, no experimenten cap mena de commoció transcendent ni cap transport místico-poètic i es posen a esmorzar com si res, sospiten que la Zambrano ho devia experimentar després d’empassar-se algun bolet al·lucinogen. (Ja m’entenen.) Allò de la Razón Poética, que més aviat fa pensar que, per fer anar avall el bolet, s’havia begut un bon glop d’enteniment.