Giner, Salvador

13 Octubre 2012

Giner, Salvador. Un altre espècimen de sociòleg (sic) com en Salvador Cardús (V. Cardús, Salvador) que també fa honor al seu nom, però aquest és d’ambició més vasta, perquè es pensa que salva el món. Inversemblantment, és president de l’IEC, cosa que fa pensar que el càrrec no té gaire importància per molt rang que li vulguin donar. Només s’ha de veure que ho podria arribar a ser el sociolingüista (sic) Francesc Vallverdú (V. Vallverdú, Francesc), un autèntic enze de les lletres catalanes. Se’n podrien triar d’altres, d’exemples, però en Vallverdú és paradigmàtic de la mediocricàcia científica que impera a l’Institut. Bé, tornem al Vador. Per les ínfules que l’home es dóna quan es prodiga en actes públics, podria fer la impressió que la seva obra està a l’altura dels sociòlegs que han quedat en la història. Res més lluny de ser cert. Tot és pura fatuïtat. Si hom agafa les seves publicacions, de seguida s’adona que no són gaire més que manuals per estudiants, els quals es veuen impel·lits a comprar-les per “recomanació” del catedràtic-autor. De totes maneres no siguem gasius i reconeguem-li el mèrit incontestable de ser creador de la branca de la Socioxafarderia o Sociosafareig. Durant una memorable temporada que ha quedat als anals —sí, allò que pensen!— televisius, en Giner ens va il·lustrar sociològicament sobre els avatars dels personatges del serial El cor de la ciutat. El que els deia: un avançat en el seu camp. Sobretot no confondre’l amb Giner de los Ríos.