Jornet, Kilian

13 Novembre 2012

Jornet, Kilian. Atleta que es guanya la vida pujant i baixant muntanyes (exòtica ocupació, a fe de Déu!), i que cada dia fan sortir al telenotícies per fer-nos saber que ha fet el cim de tal o qual muntanya inaccessible –corrents– per admiració de propis i estranys. Sospito que, de petit, els seus papàs van alliçonar prou la criatura fent-li veure dibuixos del Correcaminos. A mi, personalment, més que admiració em causa tedi, i sense voler-li cap mal, penso que si un bon dia rodolés muntanya avall –com fan cada any al Regne Unit a la cursa del formatge– i acabés ben masegat, potser li passarien les ganes de tanta tonteria. O si, també un bon dia, es trobés a dalt d’una muntanya l’abominable home de les neus, el Ieti, que li donés un bon susto o simplement se’l quedés en penyora, tots hi guanyaríem. En el fons, el noi és un suïcida vocacional que simplement espera l’oportunitat. Jornet ha propagat la pandèmia de la vigorèxia. Té una biografia titulada Córrer o morir, un títol ben desafortunat si tenim en compte que va perdre un company al Montblanc, i a l’última edició dels Cavalls de Vent corrents es va morir una participant víctima de les condicions meteorològiques i l’esgotament. Com que tot acaba per posar-se de moda, només falta que aquesta exigent activitat faci adeptes entre els militants del PP i Ciutadans. És una manera esportiva d’anar desespessint la militància fins a xifres insospitades.