Lara, José Manuel

13 Novembre 2012

Lara, José Manuel. Editor de la gasòfia literària més ben dotada econòmicament del món mundial. Mai unes novel·letes tan espantoses s’havien pagat tan bé. Coses de la vida… i de comptar en el jurat amb membres tan conspicus com Pere/Pedro Gimferrer o Marcel Plans (el secretari). El seu pare, fundador de l’imperi Planeta, va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes per la Diagonal, i ara, el seu fill, inquiet davant de la creixent onada sobiranista, ens amenaça de fer el mateix camí, però en sentit contrari, i emportar-se els patracols a Saragossa. Davant d’una decisió tan transcendental per la deprimida economia catalana, només se m’acut dir-li, com faria Pitarra, “bon vent pel cul, senyor Lara… i emporti’s també l’Espanyol!” Males llengües diuen que, quan es repassa la barba, en comptes de sentir el programa de Jiménez Losantos a Es Radio, es posa un CD amb el “El tema de Lara”, aquella tonada carrinclona de la pel·lícula “Doctor Zhivago”. Se’n recorden? Potser amb l’esperança que, per evitar la seva “espantá”, CiU el converteixi en l’himne del partit. No cal dir-ho, els seus interessos són d’un altre Planeta. Només puc dir que té tota La Razón, i que, quan se’n vagi, Lara serà Lahir.