Seny

23 Novembre 2012

Seny.  Campanya publicitària del Banc Sabadell per fer combregar el contribuent amb rodes de molí. És a dir, per fer-li creure que, entre el seny i el seu antònim, la rauxa, el banc en qüestió vetlla pels seus interessos i opta pel primer. Sí, aquest seny que agrada tant als consells d’administració, com és fer fora de casa els morosos, firmar hipoteques amb una lletra petita que només es pot llegir amb ulleres amb vidres de cul de got, oferir productes financers d’alt risc com a cosa segura, cobrar fins i tot per la tinta de bolígraf que fas servir per firmar qualsevol document i un llarg etcètera. La rauxa seria pensar en el client. Per això es presenta amb el seu perfil més humà -més val no donar-hi gaire crèdit, en correspondència al que fan les mateixes entitats bancàries- o, el que és igual, amb el perfil de quatre descerebrats que passen per ser una mostra de l’elit intel·lectual del país: una cuinera, un articulista de “La Vanguardia”, un còmic, una ninotaire, una periodista trepa, un ginecòleg i un vocalista d’un grup de rock. Per llogar-hi cadires, vaja. Bé, no sé si de cadires n’han de llogar, però de culs que hi seguin, sí, pel que es veu. Ja van començar amb Guardiola, un nom que no es pot negar que és emblema del “seny” estalviador.