Coma, Marc

27 gener 2013

Coma, Marc. Tot i que té un cognom que hauria estat la fantasia de Flaubert i d’altres homes i dones lletraferits, la seva activitat és força més profana que l’escriptura; tant com ho pot ser el terrorisme mediambiental. Coma i altres terroristes, com Laia Sanz o Nani Roma, trien els indrets amb l’aire més pur de qualsevol CoMarCa del planeta i hi desembarquen amb les seves màquines diabòliques de contaminar. Però el terrorisme ecològic que perpetren no es limita només a la podridura de l’atmosfera. Coma i els seus també procuren eradicar del mapa algun dels joves habitants de la CoMarCa que envaeixen, i sovint tenen èxit, també, en aquesta missió. Sempre, però, amb els preceptes de no lamentar-se’n en públic i, en canvi, de fer grans escarafalls si algun congènere contaminador pren mal en l’odissea (amb perdó d’Ulisses) de buscar l’èxtasi enfonsant dunes a prop d’una impertèrrita piràmide o d’un cactus perplex. I l’èxtasi potser el podrien trobar esnifant una mica de droga al sofà de casa mentre juguen amb la PlayStation i tots respiraríem millor i no es cremarien sense solta ni volta tants eurons (amb perdó dels valencians). Però potser per haver nascut a Avià, en Virgule (pobre Flaubert!) es pensa que no li cal àvia i que a ell i als seus no se’ls veurà mai el llautó.